Complicacions del lifting — Hematoma, penjall i nervi, i què fer amb cadascun
La complicació més freqüent i com es prevé, la diferència entre patiment i necrosi del penjall amb el seu tractament, el risc real de lesió nerviosa, i el postoperatori ordenat per la regla del 3.
Contingut dirigit a professionals sanitaris. No substitueix la valoració clínica ni està pensat com a informació per a pacients.
L’essencial
- L’hematoma és la complicació més freqüent i l’única que pot exigir tornar al quiròfan d’urgència. És més freqüent en homes.
- La paràlisi facial completa és pràcticament impossible amb una tècnica correcta; el que es veu és parèsia d’alguna branca, de l’ordre del 0,5 %, amb recuperació espontània abans dels tres mesos.
- El patiment del penjall té dues causes i només una és evitable: l’edat avançada no ho és, però tancar la pell amb tensió en lloc de passivament sí.
- Distingir patiment de necrosi canvia el tractament del tot: un es tracta per salvar teixit, l’altre perquè cicatritzi bé.
- L’alopècia cicatricial depèn íntegrament de la tècnica: bisell de la incisió, tensió del tancament i elecció de la sutura.
Les complicacions majors
| Complicació | Freqüència i curs | Què fer |
|---|---|---|
| Hematoma | De l’ordre de l’1 %, i més freqüent en homes per la vascularització de la barba i una major tendència a la hipertensió postoperatòria | La majoria es reabsorbeix amb observació. L’hematoma expansiu és una urgència: drenatge al quiròfan, evacuació i hemostàsia, sense esperar |
| Lesió del nervi facial | Parèsia d’alguna branca al voltant del 0,5 %, amb resolució espontània abans dels 3 mesos. La paràlisi completa és pràcticament impossible | Explicar el curs esperable i compensar l’asimetria amb toxina al costat sa mentre es recupera |
| Patiment del penjall | Coloració dubtosa, ompliment capil·lar lent, sense pèrdua tissular encara. Apareix en edats molt avançades o després d’un tancament amb tensió | Antibiòtic oral, nitroglicerina tòpica tres cops al dia durant dues setmanes i pentoxifil·lina 400 mg tres cops al dia dues setmanes |
| Necrosi del penjall | Pèrdua tissular establerta, típicament a la punta del penjall retroauricular, que és la zona més allunyada de l’aportació | Antibiòtic oral, rentat diari amb aigua i sabó i sulfadiazina argèntica dos cops al dia dues setmanes. Cicatritza per segona intenció; si queda cicatriu, resurfacing als 6 mesos |
L’hematoma es prevé abans de la incisió
Gairebé tot el que redueix l’hematoma es fa abans o durant, no després. A la consulta: detectar i corregir antiagregants, anticoagulants i trastorns de l’hemostàsia, i advertir del tabac. Al quiròfan: anestèsia tumescent amb vasoconstrictor, hemostàsia meticulosa abans de tancar, i àcid tranexàmic, l’ús local del qual durant el lifting s’ha associat a menys sagnat i major eficiència quirúrgica. En tancar: drenatges, punts transfixiants a zona temporal i submandibular per eliminar espais morts, i embenat sense compressió el primer dia —la compressió s’afegeix l’endemà, després de retirar els drenatges—. I control de la tensió arterial al postoperatori immediat, que és quan es produeix l’hematoma expansiu.
Per què la paràlisi completa no passa
No és qüestió de sort, és d’anatomia. El nervi facial es divideix en cinc branques abans d’entrar al camp de dissecció, i les branques zigomàtica i bucal estan molt anastomosades entre si, de manera que la secció d’un ram aïllat sol quedar compensada. Les branques temporal i marginal són les que tenen poques connexions i per tant les que deixen dèficit, però són també les que un pla correcte deixa fora de l’abast. I hi ha un exemple que il·lustra el principi: l’orbicular de les parpelles rep innervació per tres branques diferents —temporal, zigomàtica i bucal—, de manera que la seva parèsia després de les maniobres de resuspensió periorbitària és pràcticament impossible. La redundància protegeix.
Complicacions menors i el seu tractament
| Problema | Tractament |
|---|---|
| Hipertròfia cicatricial | Infiltració de corticoide intralesional. Enllaça amb la nota de revisió de cicatrius: en una cirurgia el resultat de la qual depèn de cicatrius amagades, la tendència a hipertrofiar s’havia de detectar abans d’operar |
| Lesions hipercròmiques | Microneedling amb àcid hialurònic, i fotoprotecció estricta mentre es resolen |
| Lesions hipocròmiques | Anàlegs de prostaglandina en pomada un cop al dia durant dues setmanes, amb o sense làser de CO₂ associat |
| Alopècia cicatricial | No hi ha tractament bo: és prevenció. Bisell de la incisió paral·lel als fol·licles, alliberament ampli del scalp i tancament sense tensió |
| Infecció | Poc freqüent. Quan apareix, típicament al voltant del material de suspensió: és un argument a favor de fixar sense material estrany permanent |
El postoperatori, dia a dia
- Mateix diaRentat dels conductes auditius, pomada antibiòtica a les ferides, una gasa per orella i embenat sense compressió. Pauta oral d’antibiòtic, corticoide i analgèsia
- Dia 1Retirar drenatges, rentar ferides, i ara sí col·locar bena de compressió de tracció llarga
- Dia 3Retirar els punts transfixiants. A partir d’aquí el pacient comença la higiene: rentat del pèl i de la ferida amb sabó de pH neutre i cura cada 12 hores
- Dia 10Retirar punts i embenat, comprovar l’estabilitat de les incisions i iniciar crema hidratant amb filtre solar durant un mes
- Setmanes 2 i 3Massatges limfàtics des de la segona setmana. Activitat suau a les dues setmanes i activitat habitual a les tres
- Mes i migRevisió per a infiltració de corticoide submental si cal i toxina al depressor de l’angle. Si la cicatriu es veu, làser de CO₂ a partir de les 6 setmanes. Comença a recuperar-se la sensibilitat global
- Tres mesosFotografia de control, amb la mateixa posició i la mateixa llum que les preoperatòries
La regla del 3
- Al tercer dia, comença la higiene i es retiren els punts transfixiants.
- A les tres setmanes, activitat habitual.
- Als tres mesos, fotografies. Abans d’això l’edema encara distorsiona i les comparacions enganyen.
- És un esquema fàcil de recordar i, sobretot, fàcil d’explicar al pacient, que és on de debò serveix.
Mesures que milloren el postoperatori
- Cambra hiperbàrica la primera setmana: cinc sessions, una diària, de 60 minuts a 2 atmosferes. És un adjuvant, no un rescat: no substitueix el maneig d’una necrosi establerta.
- Radiofreqüència com a complement sobre la qualitat de la pell un cop tancat el procés inflamatori.
- Si s’associa tractament de superfície en el mateix acte —làser fraccionat o radiofreqüència—, afegir les seves pròpies cures: rentat suau, fred local, corticoide oral i fotoprotecció des del tercer dia.
El que cal dir abans, no després
Tres coses canvien de naturalesa segons quan es diguin. L’hematoma: si el pacient sap que és la complicació més freqüent i que de vegades exigeix tornar al quiròfan, una reintervenció és un contratemps previst; si no ho sap, és un fracàs. La parèsia: explicar que pot aparèixer, que es recupera en uns tres mesos i que mentrestant es compensa amb toxina converteix una trucada angoixada en una revisió. La sensibilitat: l’adormiment de la zona és la norma i triga mesos a recuperar-se; gairebé cap pacient s’ho espera si ningú l’hi ha explicat. I una quarta que s’oblida: les asimetries prèvies continuen allà, i per això s’assenyalen i s’anoten a la primera consulta.
Referències
- 1.Vaquero Martínez P. Cirugía de lifting. En: Manual de la Sociedad Española de Cirugía Oral y Maxilofacial y de Cabeza y Cuello. SECOM CyC; 2025.
- 2.Sinclair NR, Coombs DM, Kwiecien G, Zins JE. How to prevent and treat complications in facelift surgery, part 1: short-term complications. Aesthet Surg J Open Forum. 2021;3(1):ojab007.
- 3.Grover R, Jones BM, Waterhouse N. The prevention of haematoma following rhytidectomy: a review of 1078 consecutive facelifts. Br J Plast Surg. 2001;54(6):481-486.
- 4.Coombs DM, Kwiecien GJ, Ortiz D, et al. Local infiltration of tranexamic acid during facelift improves operating room efficiency: a matched patient study. Aesthet Surg J. 2022;42(9):971-977.
- 5.Khoury S, Almubarak Z, Khan H, Boldt G. The deep plane versus SMAS facelift: a systematic review and meta-analysis. Aesthetic Plast Surg. 2025;49(21):5895-5903.
- 6.Davis RA, Anson BJ, Budinger JM, Kurth LE. Surgical anatomy of the facial nerve and parotid gland based upon a study of 350 cervicofacial halves. Surg Gynecol Obstet. 1956;102(4):385-412.
Especialitat relacionada: Lifting Facial i Rejoveniment