Complicacions del lífting — Hematoma, patiment del penjall i lesió nerviosa
La complicació més freqüent i la seva prevenció, la distinció entre patiment i necrosi del penjall amb els seus tractaments respectius, la incidència real de lesió nerviosa i el cronograma postoperatori.
Contingut dirigit a professionals sanitaris. No substitueix la valoració clínica ni està pensat com a informació per a pacients.
L’essencial
- L’hematoma és la complicació més freqüent i l’única que pot requerir reintervenció urgent. La seva incidència és major en l’home.
- La paràlisi facial completa és excepcional amb una tècnica correcta. El que s’observa és paresia d’una branca aïllada, al voltant del 0,5 %, amb recuperació espontània abans dels tres mesos.
- El patiment del penjall reconeix dos factors, un d’ells modificable: l’edat avançada no ho és; el tancament cutani sota tensió sí.
- La distinció entre patiment i necrosi establerta determina el tractament: el primer es tracta per preservar teixit viable; la segona, per dirigir la cicatrització.
- L’alopècia cicatricial depèn íntegrament de la tècnica: orientació del bisell, tensió del tancament i elecció de la sutura.
Les complicacions majors
Quatre complicacions concentren la morbiditat d’aquesta cirurgia, i comparteixen una característica: el seu maneig depèn més del reconeixement precoç que de la maniobra terapèutica, que en totes elles està ben establerta. La taula següent recull la incidència, el curs esperable i la conducta corresponent a cadascuna.
Incidència, curs i conducta
| Complicació | Incidència i curs | Conducta |
|---|---|---|
| Hematoma | Al voltant de l’1 %, amb major incidència en l’home per la vascularització associada al fol·licle de la barba i una major tendència a la hipertensió postoperatòria | La majoria es reabsorbeix amb observació. L’hematoma expansiu constitueix una urgència: evacuació a quiròfan i hemostàsia, sense demora |
| Lesió del nervi facial | Paresia d’una branca al voltant del 0,5 %, amb resolució espontània abans dels 3 mesos. La paràlisi completa és excepcional | Informar del curs esperable i compensar l’asimetria amb toxina botulínica al costat contralateral durant el període de recuperació |
| Patiment del penjall | Coloració alterada i ompliment capil·lar alentit, sense pèrdua tissular. Apareix en pacients d’edat avançada o després d’un tancament sota tensió | Antibiòtic oral, nitroglicerina tòpica tres vegades al dia durant dues setmanes i pentoxifil·lina 400 mg tres vegades al dia durant dues setmanes |
| Necrosi del penjall | Pèrdua tissular establerta, característicament a l’extrem distal del penjall retroauricular, la regió més allunyada de l’aport vascular perifèric | Antibiòtic oral, rentat diari amb aigua i sabó i sulfadiazina argèntica dues vegades al dia durant dues setmanes. Cicatritza per segona intenció; si la cicatriu resulta visible, tractament de superfície als 6 mesos |
La prevenció de l’hematoma precedeix la incisió
Les mesures que redueixen la incidència d’hematoma s’apliquen abans i durant la intervenció, no després. A la consulta: identificar i corregir l’antiagregació, l’anticoagulació i les alteracions de l’hemostàsia, i informar de l’efecte del tabac. Al quiròfan: anestèsia tumescent amb vasoconstrictor, hemostàsia meticulosa prèvia al tancament i àcid tranexàmic, la infiltració local del qual durant la ritidectomia s’ha associat a menor sagnat i major eficiència quirúrgica. Al tancament: drenatges, punts transfixiants a la regió temporal i submandibular per eliminar l’espai mort, i embenat sense compressió durant el primer dia, afegint-se la compressió l’endemà després de retirar els drenatges. I control de la pressió arterial al postoperatori immediat, període en què es produeix l’hematoma expansiu.
El fonament anatòmic de la baixa incidència de paràlisi
La raresa de la paràlisi completa després de ritidectomia té una explicació anatòmica. El nervi facial es divideix en les seves branques terminals abans d’assolir el camp de dissecció, i les branques zigomàtica i bucal presenten abundants anastomosis entre si, de manera que la secció d’un ram aïllat queda habitualment compensada pels adjacents. Les branques frontotemporal i marginal disposen d’escasses connexions i són, per tant, les que deixen dèficit permanent; són també les que un pla de dissecció correcte manté fora de l’abast, segons el principi desenvolupat a la nota de nervis i vascularització. El múscul orbicular de les parpelles il·lustra el mateix mecanisme amb especial claredat: rep innervació de tres branques diferents, i aquesta redundància explica que la seva paresia després de les maniobres de resuspensió periorbitària sigui excepcional.
Complicacions menors i el seu tractament
| Troballa | Tractament |
|---|---|
| Hipertròfia cicatricial | Infiltració de corticoide intralesional. El desenvolupament complet es troba a la nota de revisió de cicatrius facials |
| Lesions hipercròmiques | Microneedling amb àcid hialurònic i fotoprotecció estricta durant el període de resolució |
| Lesions hipocròmiques | Anàlegs de prostaglandina en pomada, una aplicació diària durant dues setmanes, amb o sense làser de CO₂ associat |
| Alopècia cicatricial | No disposa de tractament eficaç un cop establerta: la conducta és preventiva —bisell de la incisió paral·lel als fol·licles, alliberament ampli del cuir cabellut i tancament sense tensió |
| Infecció | Infreqüent. Quan es presenta, ho fa característicament en relació amb el material de suspensió, cosa que constitueix un argument a favor de la fixació sense material permanent |
Cronograma postoperatori
- Mateix diaRentat dels conductes auditius, pomada antibiòtica sobre les incisions, una gasa per pavelló i embenat sense compressió. Pauta oral d’antibiòtic, corticoide i analgèsia
- Dia 1Retirada de drenatges, rentat de les ferides i col·locació de bena compressiva de tracció llarga
- Dia 3Retirada dels punts transfixiants i inici de la higiene per part del pacient: rentat del cabell i de les incisions amb sabó de pH neutre i cura cada 12 hores
- Dia 10Retirada de punts i de l’embenat, comprovació de l’estabilitat de les incisions i inici de crema hidratant amb filtre solar durant un mes
- Setmanes 2 i 3Drenatge limfàtic manual des de la segona setmana. Activitat lleugera a les dues setmanes i activitat habitual a les tres
- Sis setmanesRevisió per a infiltració de corticoide submentonià si escau i toxina botulínica al depressor de l’angle de la boca. Si la cicatriu resulta visible, làser de CO₂ a partir d’aquest moment. Comença la recuperació de la sensibilitat
- Tres mesosRegistre fotogràfic de control, reproduint la posició i la il·luminació de les preses preoperatòries
Mesures complementàries del postoperatori
- Oxigenoteràpia hiperbàrica a la primera setmana: cinc sessions, una diària, de 60 minuts a 2 atmosferes. La seva indicació és com a adjuvant i no substitueix el tractament d’una necrosi establerta.
- Radiofreqüència sobre la qualitat cutània un cop resolt el procés inflamatori.
- Si s’associa tractament de superfície en el mateix acte —làser fraccionat o radiofreqüència—, afegir les seves cures específiques: rentat suau, fred local, corticoide oral i fotoprotecció des del tercer dia.
Contingut de la informació preoperatòria
Quatre elements han de constar a la informació prèvia, perquè la seva percepció per part del pacient depèn de si van ser anticipats. L’hematoma: informar que és la complicació més freqüent i que pot requerir reintervenció situa aquesta eventualitat dins del curs previst. La paresia: explicar que pot presentar-se, que es resol al voltant dels tres mesos i que en l’interval es compensa amb toxina botulínica permet gestionar-la com una revisió programada. L’alteració de la sensibilitat: l’adormiment del territori intervingut és la norma i la seva recuperació es prolonga durant mesos. I les asimetries preexistents, que persisteixen després de la intervenció i per aquest motiu s’assenyalen i documenten a la primera consulta.
Referències
- 1.Vaquero Martínez P. Cirugía de lifting. En: Manual de la Sociedad Española de Cirugía Oral y Maxilofacial y de Cabeza y Cuello. SECOM CyC; 2025.
- 2.Sinclair NR, Coombs DM, Kwiecien G, Zins JE. How to prevent and treat complications in facelift surgery, part 1: short-term complications. Aesthet Surg J Open Forum. 2021;3(1):ojab007.
- 3.Grover R, Jones BM, Waterhouse N. The prevention of haematoma following rhytidectomy: a review of 1078 consecutive facelifts. Br J Plast Surg. 2001;54(6):481-486.
- 4.Coombs DM, Kwiecien GJ, Ortiz D, et al. Local infiltration of tranexamic acid during facelift improves operating room efficiency: a matched patient study. Aesthet Surg J. 2022;42(9):971-977.
- 5.Khoury S, Almubarak Z, Khan H, Boldt G. The deep plane versus SMAS facelift: a systematic review and meta-analysis. Aesthetic Plast Surg. 2025;49(21):5895-5903.
- 6.Davis RA, Anson BJ, Budinger JM, Kurth LE. Surgical anatomy of the facial nerve and parotid gland based upon a study of 350 cervicofacial halves. Surg Gynecol Obstet. 1956;102(4):385-412.
Especialitat relacionada: Lifting Facial i Rejoveniment