Lifting Facial i Rejoveniment
El lifting facial i cervicofacial busca restaurar la fermesa i l’harmonia del rostre respectant-ne l’anatomia natural, evitant un resultat forçat o artificial. És una de les meves àrees de treball més consolidades: sóc autor del capítol de Cirurgia de Lifting al manual de referència de la Societat Espanyola de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial (SECOM CyC, 2025).
Quan es recomana?
- Flaccidesa cutània al terç mitjà i inferior de la cara i el coll.
- Pèrdua de definició de l’oval facial i la línia mandibular.
- Descens de celles o pòmuls que envelleix l’expressió del rostre.
- Desig d’un resultat natural, sense canviar els trets propis del pacient.
El meu enfocament
Treballo sobre els plans profunds del rostre —principalment el SMAS— en lloc de limitar-me a tensar la pell, cosa que permet reposicionar el suport facial i obtenir un resultat més natural i durador. Cada pla quirúrgic es dissenya de forma individual, prioritzant la proporció del rostre per sobre de la tensió excessiva de la pell.
Tipus de lifting facial
No existeix un únic lifting, sinó diverses tècniques que es trien segons l’anatomia i el grau de flaccidesa. El lifting cervicofacial és el més complet: aborda el terç mitjà, l’inferior i el coll en una mateixa intervenció. El lifting de pla profund (deep plane) allibera els lligaments de retenció i mobilitza el teixit en bloc, cosa que permet reposicionar el pòmul i el solc nasogenià amb menys tensió sobre la pell. El mini-lifting o lifting d’incisió curta es reserva per a pacients més joves amb flaccidesa limitada a la línia mandibular. I el lifting del terç superior —frontal o de celles— tracta el descens de la cella i la mirada cansada, i sovint es combina amb blefaroplàstia. L’elecció no és una qüestió de moda, sinó de quina estructura concreta ha descendit en cada rostre.
La primera consulta: què valorem
La consulta inicial no és un tràmit: és on es decideix el resultat. Valoro la qualitat i el gruix de la pell, el grau de descens dels teixits profunds, la pèrdua de volum als pòmuls i les temples, l’estat de la línia mandibular i del coll, i la posició de les celles. També reviso antecedents mèdics rellevants —tabaquisme, medicació anticoagulant, tensió arterial— perquè condicionen tant la seguretat com la cicatrització. És igual d’important entendre què espera el pacient: qui busca "semblar una altra persona" i qui busca "semblar el mateix però descansat" necessiten converses diferents. D’aquesta consulta surt un pla quirúrgic concret, amb les tècniques previstes, el temps de recuperació estimat i una explicació honesta del que la cirurgia pot i no pot aconseguir.
Les cicatrius: on queden i com evolucionen
És una de les preocupacions més freqüents i mereix una resposta clara. Les incisions del lifting es dissenyen seguint els plecs naturals: per davant de l’orella seguint el contorn del tragus, envoltant el lòbul i continuant pel solc retroauricular cap al cuir cabellut. Ben plantejades, queden amagades i són difícils d’identificar fins i tot amb els cabells recollits. L’evolució és predictible: durant les primeres setmanes la cicatriu està envermellida i una mica elevada, assoleix el seu pitjor aspecte entre el primer i el tercer mes, i a partir d’aquí va aclarint-se progressivament fins a madurar del tot al voltant de l’any. Treballar sobre els plans profunds ajuda precisament aquí: en no dependre de la tensió de la pell per sostenir el resultat, la cicatriu tanca sense tracció i madura millor.
Riscos i com es minimitzen
El lifting facial és una cirurgia segura quan es realitza amb la indicació i la preparació adequades, però com tota intervenció té riscos que convé conèixer. Els més habituals són l’hematoma —la complicació més freqüent, que es prevé amb un control estricte de la tensió arterial al postoperatori immediat—, l’alteració transitòria de la sensibilitat a la zona de l’orella i la galta, que es recupera en setmanes o pocs mesos, i la cicatrització desfavorable, més probable en fumadors. La lesió del nervi facial és poc freqüent i en la majoria de casos transitòria; conèixer amb precisió el recorregut de les seves branques és exactament el que aporta la formació en cirurgia craniomaxil·lofacial. Deixar de fumar abans de la cirurgia, suspendre certs medicaments i controlar la tensió són les tres mesures que més redueixen el risc.
Recuperació
La inflamació i els hematomes inicials remeten en 1-2 setmanes, moment a partir del qual la majoria de pacients reprèn la seva vida social. El resultat definitiu, un cop baixa la inflamació residual, s’aprecia a partir del tercer mes.
Preguntes freqüents
A partir de quina edat té sentit plantejar-se un lifting facial?
No hi ha una edat fixa: depèn del grau de flaccidesa i de l’anatomia de cada pacient, no del nombre d’anys. Sol valorar-ho a partir que la pell i els teixits profunds comencen a perdre suport, cosa que varia molt d’una persona a una altra.
El lifting facial també tracta el coll?
Sí, en la majoria de casos el lifting cervicofacial inclou el coll, ja que la flaccidesa de l’oval facial i la del coll solen estar relacionades. Tractar només la cara sense abordar el coll pot donar un resultat descompensat.
Quina diferència hi ha entre un lifting sobre el SMAS i un que només tensa la pell?
Un lifting que només retira i tensa pell pot donar un resultat inicial vistós, però tendeix a relaxar-se abans i a generar una tensió poc natural a les cicatrius. Treballar sobre el SMAS —la capa muscular i fibrosa situada sota la pell— permet reposicionar el suport profund del rostre, cosa que dona un resultat més natural i durador, amb la pell actuant com a cobertura i no com l’únic element que sosté la correcció.
És dolorós un lifting facial?
Menys del que la majoria espera. La cirurgia es fa sota anestèsia i al postoperatori la sensació predominant no sol ser dolor, sinó tibantor, inflor i adormiment de la zona. El dolor agut és poc freqüent i es controla bé amb analgèsia habitual; si apareix un dolor intens i asimètric a les primeres hores convé avisar, perquè pot ser el primer signe d’un hematoma. El que més incomoda els pacients sol ser la sensació de pressió de l’embenat i la limitació per dormir de costat els primers dies.
Quant dura el resultat d’un lifting facial?
Un lifting ben plantejat sobre els plans profunds manté el seu efecte entre 7 i 10 anys, tot i que la xifra varia segons la genètica, la qualitat de la pell, el tabaquisme i l’exposició solar. És important entendre què significa: la cirurgia no atura l’envelliment, sinó que retorna el rostre a un punt anterior. A partir d’aquí es continua envellint, però des d’una posició millor. Deu anys després, un pacient operat sol continuar veient-se millor que si no s’hagués operat, encara que hagi perdut part de l’efecte inicial.
Es pot combinar el lifting amb empelt de greix propi?
Sí, i en molts pacients és precisament la combinació que dona millor resultat: el lifting corregeix la flaccidesa i el descens dels teixits, mentre que el lipofilling estructural reposa el volum perdut als pòmuls, les temples o les ulleres, cosa que un lifting per si sol no resol.