Platismoplàstia i contorn cervical — El tractament del pla subplatismal
La indicació restringida de la lipoaspiració cervical, el tractament del pla subplatismal, la platismoplàstia medial i lateral pas a pas, i les tres maniobres que obren l’angle cervicomentonià.
Contingut dirigit a professionals sanitaris. No substitueix la valoració clínica ni està pensat com a informació per a pacients.
L’essencial
- En el pacient sense obesitat, la major part del volum cervical se situa per sota del platisma, de manera que el pla superficial rarament conté l’excés que es pretén tractar.
- El teixit subcutani cervical contribueix a l’aspecte juvenil: el seu buidatge no aprima el coll, produeix retracció i transparència del múscul subjacent.
- Tres maniobres obren l’angle cervicomentonià i es realitzen de forma sistemàtica: miotomia del ventre anterior del digàstric, fasciotomia prehioïdal i transecció parcial de les bandes.
- La resecció s’ha de limitar al greix interplatismal i no assolir l’interdigàstric: la seva exèresi fusiona la pell amb els ventres digàstrics i produeix una deformitat de correcció difícil.
- El contorn cervical fisiològic presenta major volum central que lateral; la cerca d’una concavitat uniforme produeix un resultat recognoscible com a quirúrgic.
El canvi de pla que defineix la tècnica actual
La cirurgia cervical es va desenvolupar durant dècades sobre el pla supraplatismal, mitjançant lipoaspiració i resecció cutània. La descripció dels dos compartiments grassos i de les estructures submusculars —desenvolupada a la nota d’anatomia cervical— va desplaçar el focus al pla profund, i aquest desplaçament és el que separa un resultat natural d’un de buidat. La comprovació preoperatòria és directa: pinçar el teixit submentonià i sol·licitar la deglució. Si el teixit retingut entre els dits correspon a pell amb teixit subcutani, existeix greix supraplatismal susceptible de tractament; si s’escapa durant la deglució, l’excés és profund o correspon a laxitud muscular, i la lipoaspiració no l’assoleix.
Maniobres d’indicació restringida i d’indicació sistemàtica
De l’anatomia descrita se’n deriva una jerarquia d’indicacions que difereix de la pràctica clàssica. Tres maniobres que es realitzaven de forma habitual tenen avui una indicació restringida, i tres que s’ometien es practiquen de forma sistemàtica. La taula següent recull cadascuna amb el seu criteri i el seu fonament.
Criteri d’indicació per maniobra
| Maniobra | Indicació | Fonament |
|---|---|---|
| Lipoaspiració cervical | Restringida | El volum predominant és subplatismal. El buidatge del pla superficial accentua les bandes i produeix retracció cutània. Indicada quan el plec pinçat supera els 3 cm i correspon a pell amb teixit subcutani |
| Platisectomia | Restringida | Les bandes dinàmiques es corregeixen amb transecció muscular i les adinàmiques amb sutura en cotilla medial. La resecció muscular afegeix una tensió que no aporta correcció. Indicada únicament davant bandes molt laxes |
| Lipectomia central extensa | Contraindicada | La resecció del greix interdigàstric fusiona la pell amb els ventres musculars i produeix la deformitat en cobra |
| Miotomia del digàstric | Sistemàtica | El ventre anterior es presenta amb freqüència hipertròfic o lax i genera abultament submentonià. Es reseca la porció redundant |
| Fasciotomia prehioïdal | Sistemàtica | Allibera el platisma medial de l’hioide i de la musculatura infrahioïdal, cosa que permet major tensió a la plicatura i contribueix a tancar l’angle |
| Transecció parcial de les bandes | Sistemàtica | Aplicable tant a la banda central generada per la mateixa platismoplàstia com a les bandes dinàmiques per hiperfunció. Sempre parcial: la secció completa produeix discontinuïtat palpable |
Platismoplàstia medial
- IncisióSubmentoniana d’uns 2 cm, situada 2 mm caudal al plec submentonià, on la cicatriu resulta menys aparent, amb bisturí fred
- Pla supraplatismalDisecar fins a l’esternoclidomastoïdal i el nivell del cartílag tiroide, recorrent tota la basilar mandibular i alliberant el lligament mandibular amb tisora
- Obertura del platismaA la línia mitjana, on el múscul sol ser absent. Per sota apareixen els ventres anteriors dels digàstrics, que delimiten el pla profund
- Pla subplatismalDisecar amb tisora en posició vertical fins a identificar les glàndules submaxil·lars, alliberant també des d’aquest accés el lligament mandibular
- LipectomiaResecció interplatismal fins al pla dels digàstrics, conservant íntegre el greix interdigàstric
- Digàstric i fàsciaMiotomia del ventre anterior amb resecció de la porció redundant mitjançant bipolar, i fasciotomia transversa prehioïdal sobre la fàscia cervical profunda —no sobre la musculatura—, palpant prèviament l’hioide
- Glàndula submaxil·larSi està indicada, reducció de la porció glandular superficial, preservant els vasos facials. La vena discorre per davant de l’artèria, cosa que constitueix la referència d’aproximació
- PlicaturaSutura del platisma amb material reabsorbible 4/0 en punts en creu submentonians i cervicals. La sutura contínua està desaconsellada perquè genera una banda central visible
Indicació i extensió de la transecció
Existeixen dues transeccions amb indicacions diferents. La de la banda central prehioïdal es realitza quan, amb el coll en hiperextensió, aquesta banda presenta un perfil obtús i no agut; és la banda que genera la mateixa platismoplàstia. La de la banda dinàmica a l’altura del cartílag tiroide es realitza quan l’exploració preoperatòria va identificar bandes hiperdinàmiques. En ambdós casos regeix el mateix criteri: transecció parcial i mai secció completa, amb electrobisturí a la central i amb tisora recolzada contra el múscul a la lateral, en una extensió aproximada d’un centímetre i en direcció lateral i superior. La secció completa no millora l’angle i produeix una discontinuïtat palpable.
Platismoplàstia lateral
- Dissecció supraplatismalDes de la incisió en S, fins a l’esternoclidomastoïdal i el nivell del cartílag tiroide, recorrent tota la basilar mandibular i alliberant el lligament mandibular
- Punt d’oberturaEl gònion per al lligament cervical, i sobre el ventre de l’esternoclidomastoïdal per preservar la vena jugular externa i el nervi auricular major. Infiltrar prèviament el pla infraplatismal
- Pla subplatismalDisecar fins a l’artèria facial i alliberar el platisma de l’esternoclidomastoïdal fins al cartílag tiroide. El lligament cervical presenta la major dificultat tècnica d’aquesta seqüència
- Cua parotídiaIncisió a la vora anterior de l’esternoclidomastoïdal infralobular, dissecció del SMAS supraparotidi i exèresi de la cua. Preservar la continuïtat entre el platisma i el SMAS facial, la secció del qual resta tensió sobre el gònion i amb ella definició
- SuspensióAl periosti mastoïdal amb material reabsorbible 2/0, a 80 graus, amb punt de matalasser sobre el platisma per distribuir la tensió. Dos punts de fixació
- TancamentRentat, col·locació de drenatges i tancament cutani sense tensió, amb resecció passiva de l’excés
El gruix del penjall cervical
El principi establert per al penjall facial s’aplica al cervical amb major motiu: cal conservar una capa de teixit adipós adherida al penjall cutani. La dissecció arran de dermis produeix dues troballes apreciables a mig termini: enfosquiment de la pell per transparència del platisma subjacent i irregularitat de contorn. La conseqüència és contrària a l’objectiu perseguit, i convé enunciar-la de forma explícita: la reducció del volum cervical s’obté al pla subplatismal, no aprimant el penjall.
Precaucions tècniques
- Durant la reducció glandular, la vena facial discorre per davant de l’artèria i constitueix la referència d’aproximació al pla.
- Situar l’obertura del platisma sobre el ventre de l’esternoclidomastoïdal preserva simultàniament la vena jugular externa i el nervi auricular major.
- La vena jugular externa roman adherida al pla profund durant la dissecció del platisma i no s’eleva amb el penjall.
- En una tècnica limitada al coll, convé completar el costat contralateral abans del tancament per poder comparar i equilibrar tots dos.
- Punts transfixiants a la regió submandibular a l’altura del gònion: eliminen l’espai mort i redueixen el risc d’hematoma i seroma. Es retiren al tercer dia.
L’objectiu i el seu límit
Els criteris d’Ellenbogen i Karlin defineixen l’objectiu assolible i convé tenir-los presents durant la intervenció: vora mandibular definida, depressió subhioïdal, relleu del cartílag tiroide, vora anterior de l’esternoclidomastoïdal visible i angle cervicomentonià entre 105 i 120 graus. A ells s’afegeix la limitació anatòmica que s’ha d’explicar abans d’operar: un hioide baix i anterior fixa un límit superior a l’angle assolible, amb independència de la tècnica aplicada. La seva exploració a consulta trasllada aquesta limitació al moment en què pot integrar-se en l’expectativa del pacient.
Referències
- 1.Vaquero Martínez P. Cirugía de lifting. En: Manual de la Sociedad Española de Cirugía Oral y Maxilofacial y de Cabeza y Cuello. SECOM CyC; 2025.
- 2.Feldman JJ. Corset platysmaplasty. Plast Reconstr Surg. 1990;85(3):333-343.
- 3.Ellenbogen R, Karlin JV. Visual criteria for success in restoring the youthful neck. Plast Reconstr Surg. 1980;66(6):826-837.
- 4.Baker DC. Face lift with submandibular gland and digastric muscle resection: radical neck rhytidectomy. Aesthet Surg J. 2006;26(1):85-92.
- 5.Guyuron B, Jackowe D, Iamphongsai S. Basket submandibular gland suspension. Plast Reconstr Surg. 2008;122(3):938-943.
- 6.Mendelson BC, Tutino R. Submandibular gland reduction in aesthetic surgery of the neck. Plast Reconstr Surg. 2015;136(3):463-471.
- 7.Bray D. Extended composite approach to deep plane face lifting with deep contouring of the neck. Facial Plast Surg. 2024;40(6):750-765.
- 8.Boyd CJ, Ceradini DJ. Current trends in facelift and necklift procedures. J Clin Med. 2025;14(12):4273.
- 9.Talei B. The detailed anatomy of the deep plane of the face and neck with current nomenclature. Facial Plast Surg. 2024;40(6):680-686.
Especialitat relacionada: Lifting Facial i Rejoveniment