Estètica Facial
A diferència del lifting, centrat en restaurar la fermesa que es perd amb el pas del temps, l’estètica facial busca millorar la proporció i l’harmonia de trets concrets del rostre —com el nas, les parpelles o el mentó— a qualsevol edat.
Quan es recomana?
- Desproporció o asimetria nasal que afecta l’harmonia del rostre.
- Excés de pell o bosses a les parpelles que envelleixen la mirada.
- Orelles prominents o desproporcionades respecte a la resta del rostre.
- Manca de projecció o definició del mentó que descompensa el perfil.
El meu enfocament
Formo part de la Rhinoplasty Society of Europe i de la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica Facial (SECPF), i aplico a la cirurgia estètica la mateixa mirada de proporció i naturalitat que al meu treball en lifting i reconstrucció: cada intervenció es planifica de forma individual, buscant un resultat harmònic i no un canvi artificial dels trets.
Rinoplàstia: tècniques i planificació
La rinoplàstia és probablement la cirurgia facial més exigent, perquè canvis de mil·límetres produeixen diferències visibles. Hi ha dues vies d’abordatge: la tancada, amb totes les incisions dins del nas, i l’oberta, que afegeix una petita incisió a la columel·la i ofereix més visibilitat per a casos complexos o secundaris. Pel que fa a la tècnica sobre el dors, la rinoplàstia estructural clàssica reseca la giba i reconstrueix el sostre nasal, mentre que la rinoplàstia de preservació descendeix el dors conservant intacta la seva estructura de suport. La planificació és tan important com l’execució: fotografia estandarditzada, anàlisi de proporcions facials i una conversa honesta sobre quin resultat és assolible amb l’anatomia de partida —el gruix de la pell, per exemple, condiciona enormement quanta definició es pot obtenir a la punta.
Blefaroplàstia: parpelles superiors i inferiors
La mirada és el primer que transmet cansament, i sovint el que més envelleix el rostre. La blefaroplàstia superior corregeix l’excés de pell que cau sobre la parpella i que en casos avançats arriba a reduir el camp visual; la incisió s’amaga al plec natural de la parpella i la cicatriu és pràcticament invisible en obrir l’ull. La blefaroplàstia inferior tracta les bosses —que no són excés de pell, sinó greix orbitari que protrueix— i aquí la tendència actual és reposicionar aquest greix per omplir el solc de l’ull en lloc de simplement extirpar-lo, cosa que evita l’aspecte enfonsat i envellit que donaven les tècniques antigues. És important distingir l’excés de pell palpebral del descens de la cella: són problemes diferents, i operar la parpella quan el que ha caigut és la cella no resol el problema.
El mentó i l’equilibri del perfil
Un aspecte que es passa per alt sovint: molts pacients que hi acudeixen demanant una rinoplàstia tenen, en realitat, un mentó poc projectat. El nas sembla gran perquè el mentó està retret, i el perfil no s’equilibra tocant només el nas. Per això analitzo sempre el perfil complet abans de plantejar qualsevol cirurgia nasal. Segons el cas, el mentó es pot tractar amb un implant, amb una mentoplàstia d’avançament —desplaçant el mateix os, sense material estrany— o, si el problema és de posició del maxil·lar i la mandíbula en conjunt, amb cirurgia ortognàtica. La meva formació en cirurgia maxil·lofacial aporta precisament aquesta mirada esquelètica que en molts casos evita operar el nas de més per compensar un problema que era en un altre lloc.
Recuperació
La recuperació varia segons el procediment: la inflamació després d’una rinoplàstia pot trigar diverses setmanes a resoldre’s del tot, mentre que en una blefaroplàstia la majoria de pacients reprèn la seva activitat social en 7-10 dies.
Preguntes freqüents
La rinoplàstia només té una finalitat estètica?
No sempre. Sovint es combina amb la correcció d’un problema funcional, com una desviació del septe nasal que dificulta la respiració, dins la mateixa intervenció.
Es poden combinar diversos procediments d’estètica facial en la mateixa cirurgia?
En molts casos sí, sempre que l’avaluació preoperatòria ho permeti. Combinar procediments —per exemple, parpelles i mentó— pot suposar una única recuperació en comptes de diverses.
Què no s’ha de fer després d’una blefaroplàstia?
Durant els primers dies convé evitar ajupir-se amb el cap per sota del cor, aixecar pes i fer esforços, perquè augmenten la pressió i afavoreixen la inflamació i els hematomes. Res de fregar-se els ulls ni maquillar-se la zona fins que ho indiqui el cirurgià, i convé aparcar les lentilles uns dies. L’exercici intens es reprèn cap a les 2-3 setmanes. També és important protegir la zona del sol i no fumar: el tabac compromet la cicatrització més del que la majoria imagina.
Queden cicatrius visibles després d’una blefaroplàstia?
A la parpella superior la incisió s’amaga al plec natural, de manera que amb l’ull obert queda oculta; durant les primeres setmanes és rosada i després s’aclareix fins a fer-se pràcticament imperceptible. A la parpella inferior, quan el problema són només les bosses, moltes vegades es pot operar per dins de la parpella (via transconjuntival), sense cap cicatriu externa. Si a més sobra pell, la incisió va just sota les pestanyes i també acaba sent molt discreta. Les parpelles són, de fet, una de les zones del cos on millor cicatritza la pell.
Què és la rinoplàstia de preservació?
És una tècnica que, en lloc de retallar la giba nasal, descendeix tot el dors ossi-cartilaginós conservant-ne l’estructura de suport original. En pacients amb l’anatomia adequada permet un resultat molt natural, amb menor risc d’irregularitats al dors a llarg termini.
- RinoplàstiaCirurgia del nas, estètica i funcional, planificada sobre l’anatomia de cada pacient i la seva manera de respirar.
- BlefaroplàstiaCirurgia de parpelles superiors i inferiors, planificada a partir de quina estructura concreta ha canviat: pell, múscul, greix o suport del pòmul.
- MentoplàstiaCirurgia del mentó per equilibrar el perfil, movent el mateix os quan és possible en lloc de recórrer a un implant.
- BichectomiaExtracció de la bola de Bichat per afinar el terç mitjà, amb una indicació molt més estreta del que la seva popularitat suggereix.