Amplada i simetria de la punta nasal — Diagnòstic i plantejament
Punta ampla, bulbosa o quadrada i punta excessivament fina: les causes reals, els gestos que afinen i per què amplada i projecció van sempre unides.
Contingut dirigit a professionals sanitaris. No substitueix la valoració clínica ni està pensat com a informació per a pacients.
L’essencial
- L’amplada de la punta la condicionen dues coses: l’amplada del lòbul i el diàmetre de les narines.
- Una punta pot veure’s ampla sense que els cartílags ho siguin: la manca de projecció l’eixampla òpticament.
- Amplada i projecció són inseparables. Reduir projecció eixampla la punta, i augmentar-la l’afina visualment sense tocar el cartílag.
- Reduir el volum de la punta és gairebé rutinari: cal fer-ho tant quan la punta està alterada com quan es corregeix un excés de dors.
- En simetria, l’asimetria és la norma. Només les asimetries importants justifiquen tractament; buscar la simetria perfecta genera més problemes dels que resol.
Per què una punta es veu ampla
L’excés d’amplada és una alteració freqüent, i la seva repercussió depèn de la resta: l’efecte d’una punta ampla és major o menor segons les altres dimensions del nas i de la cara. Com que totes les mesures nasals guarden proporció entre si, el nas es presenta ample per diversos camins diferents, i no tots es corregeixen igual. Distingir-los és la feina del diagnòstic.
Les cinc causes de punta ampla
- Cartílags alars amples: l’excés és al mateix cartílag.
- Doms molt separats: dona la punta bulbosa i la punta quadrada.
- Excés de teixit gras subcutani al lòbul.
- Dermis molt gruixuda: la coberta esmorteeix el relleu i eixampla el contorn.
- Projecció escassa: nas de biotip africà, nas traumàtic. Aquí el cartílag pot ser normal i la punta veure’s ampla igualment.
L’amplada i la projecció són el mateix problema vist de dues maneres
És la relació que més decisions canvia en aquesta subunitat i funciona en tots dos sentits. Sempre que es redueix la projecció, augmenta l’amplada —sobretot perquè les narines s’arquegen—, de manera que una punta desprojectada de més acaba semblant ampla encara que no s’hagi tocat el cartílag. I a l’inrevés: augmentar la projecció afina visualment la punta sense resecar res. Abans d’estrènyer una punta, comprovar si el que falta és projecció.
Afinar la punta: quin gest per a quina causa
| Causa | Gest |
|---|---|
| Cartílag alar ample | Resecció cefàlica dels alars, i incisions de debilitament a les seves vores cefàlica i caudal |
| Convexitat o concavitat de l’alar | Sutures intraalars, que converteixen la curvatura en un pla recte. Exigeixen exposició completa dels alars o via oberta |
| Alars molt oberts | Sutures intradomals |
| Doms molt separats | Sutures interdomals, que afinen i projecten alhora |
| Pell gruixuda i punta ampla | Lipectomia del lòbul, o empelt que augmenti la projecció per produir l’efecte de punta més fina |
| Nas amorf per manca de sustentació alar | Empelt alar de cartílag en estaca |
| Columel·la dèbil | Empelt en estaca entre les crures medials: l’augment de projecció afina visualment la punta |
| Musculatura constrictora | La seva resecció col·labora de manera subtil a l’afinament. Mai és el gest principal |
| Acabat | Punts interalars i el mateix apòsit, que modela durant la cicatrització |
Punta excessivament estreta
Es diagnostica en la visió basal: la punta dibuixa un triangle isòsceles en lloc d’equilàter, amb el vèrtex —el lòbul— més o menys afilat. Pot ser primària, i llavors sol acompanyar un excés de projecció, o seqüela d’una rinoplàstia prèvia. El tractament canvia radicalment segons quina sigui: en les primàries n’hi ha prou amb disminuir la projecció, que eixampla la punta per si sol. En les secundàries és molt més complex, i pot requerir penjalls locals i empelts per reposar el que es va treure.
El risc de la maniobra que estreny
Hi ha una asimetria de risc entre les dues direccions. Reduir la projecció per eixamplar una punta fina és senzill i reversible a la pràctica. Però reduir l’amplada pot produir un estrenyiment excessiu que després costa molt corregir, perquè implica reposar estructura. Per això, en el dubte, convé quedar-se curt en afinar: una punta una mica ampla es retoca; una punta pinçada es reconstrueix.
Simetria: l’asimetria és la norma
La simetria és una característica de l’espècie, però cap cara és simètrica. El normal és l’asimetria, en graus variables, i d’aquí surt el criteri quirúrgic: només les asimetries importants justifiquen tractament. És un principi que estalvia reintervencions, perquè perseguir la simetria perfecta porta a gestos afegits sobre estructures sanes —i aquests gestos tenen les seves pròpies seqüeles—. El que sí és obligatori és documentar i mostrar al pacient l’asimetria preexistent abans d’operar: gairebé totes les queixes tardanes per asimetria es refereixen a alguna cosa que ja hi era.
Punta ampla: per on començar
La projecció és adequada segons Simons i Goode?
En palpar, el volum és al cartílag o a la coberta?
Referències
- 1.Arquero P. Alteraciones nasales: anchura y simetría. rinoplastia.eu.
- 2.Constantian MB. The boxy nasal tip, the ball tip, and alar cartilage malposition: variations on a theme — a study in 200 consecutive primary and secondary rhinoplasty patients. Plast Reconstr Surg. 2005;116(1):268-281.
- 3.Daniel RK, Palhazi P. Rhinoplasty: An Anatomical and Clinical Atlas. Cham: Springer; 2018.
Especialitat relacionada: Rinoplàstia