A quina edat té sentit plantejar-se un lifting facial?
No hi ha una edat exacta per fer-se un lifting facial. La franja més habitual a la consulta va dels 45 als 65 anys, perquè és quan la pell i els teixits profunds comencen a mostrar una flaccidesa que ja no respon a tractaments no quirúrgics, però la decisió depèn molt més de l’estat real de cada rostre —pell, greix, os— que del nombre d’anys complerts. Algunes persones es beneficien d’operar-se abans d’aquesta franja; d’altres, bastant després; i hi ha qui, per la seva genètica o el seu estil de vida, no arriba a necessitar-ho mai. Això és el que realment valoro a la primera consulta per decidir si és el moment.
Per què es parla dels 45-65 anys com a referència?
És en aquesta etapa quan conflueixen dos canvis que ja no responen a un tractament tòpic, a un farciment o a fils tensors: la pell perd elasticitat i comença a sobrar sobre l’estructura de la cara, i el sistema muscular i fibrós que sosté els teixits profunds —el SMAS— perd to, cosa que provoca papada, solcs marcats vora la mandíbula i galtes penjants. Abans d’aquesta etapa, bona part d’aquests signes es pot millorar amb procediments menys invasius, i a la consulta sol recomanar esgotar-los primer si són suficients. A partir d’aquí, la pell sobrant i la manca de suport profund ja no es corregeixen sense reposicionar quirúrgicament els teixits. És una referència estadística, no una norma: he valorat pacients de 38 anys amb una flaccidesa ja avançada per herència genètica, i altres de 68 que amb prou feines la necessitaven.
Té sentit operar-se abans dels 45?
Sí, en un grup concret de pacients: persones amb un envelliment facial accelerat per genètica, exposició solar intensa mantinguda durant anys o tabaquisme, que ja mostren papada o solcs marcats al terç inferior de la cara malgrat la seva edat. En aquests casos, un lifting facial limitat —centrat en el coll i la mandíbula, amb una incisió més curta que la d’un lifting complet— sol ser suficient i ofereix una recuperació una mica més ràpida, tot i que el seu resultat dura menys temps perquè tracta menys extensió de teixit. El que no recomano és operar de manera preventiva algú sense flaccidesa real, només per avançar-s’hi: la cirurgia corregeix un problema existent, no evita que aparegui en el futur, i avançar-la sense necessitat real exposa a un risc quirúrgic que no compensa el benefici esperat.
Hi ha un límit d’edat a partir del qual ja no es recomana?
No hi ha un límit fix. El que determina si una persona de 70 o 80 anys és una bona candidata no és l’edat en si, sinó el seu estat de salut general: funció cardiovascular, control de malalties com la diabetis, capacitat de cicatrització, medicació habitual —els anticoagulants, per exemple, condicionen molt el plantejament i el postoperatori— i la valoració anestèsica prèvia a qualsevol cirurgia d’aquest tipus. Amb una avaluació preoperatòria adequada, molts pacients grans toleren bé la intervenció i se’n beneficien tant com un de més jove, tot i que els temps de cicatrització i inflamació solen allargar-se una mica més que en pacients joves. El que sí que canvia amb l’edat és l’objectiu: en pacients grans busco un rostre descansat i coherent amb la seva edat real, no un rejoveniment que esborri el pas del temps, perquè perseguir aquest objectiu sol donar un resultat poc natural i, paradoxalment, menys satisfactori.
Influeix ser home o dona en el moment d’operar-se?
El criteri per decidir el moment és el mateix en ambdós casos: el grau de flaccidesa real, no el sexe. El que sí que canvia és com envelleix cada rostre i alguns detalls tècnics de la planificació: la pell masculina és més gruixuda i vascularitzada, tendeix a mostrar abans el despenjament de la papada que el de les galtes, i la presència de barba i patilles condiciona per on es traça la incisió, com explico amb més detall a l’article sobre les cicatrius del lifting. En dones és més freqüent que la primera consulta arribi motivada per la pèrdua de definició de l’oval facial o pel despenjament del terç mitjà. Cap d’aquestes diferències avança ni endarrereix l’edat recomanada en termes generals; només canvia quina zona convé prioritzar i com es dissenya la incisió en la planificació quirúrgica de cada cas.
Què pesa més que l’edat a l’hora de decidir?
La genètica és el factor més determinant: dues persones de la mateixa edat poden tenir una qualitat de pell i un grau de flaccidesa completament diferents. Juntament amb això, l’exposició solar acumulada, el tabaquisme, les fluctuacions de pes importants i repetides, i la qualitat i elasticitat de la pell avaluada a la consulta pesen més que la data de naixement. Per això la primera visita no comença preguntant l’edat, sinó explorant la pell, el teixit subjacent i les expectatives de la persona; el calendari és només una dada més dins d’aquesta valoració conjunta.
No existeix una edat «correcta» i desconfio de qualsevol resposta que doni un número tancat sense haver vist abans el rostre del pacient. El que sí que existeix és un moment raonable per a cada persona, que sorgeix de valorar junts la pell, la salut general i el que realment s’espera del resultat.
Especialitat relacionada: Lifting Facial i Rejoveniment
Article relacionat: Recuperació d’un lifting facial: què esperar setmana a setmana
Sobre l’autor
El Dr. Pablo Vaquero és cirurgià adjunt de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (Barcelona) i cirurgià a l’Institut Maxil·lofacial del Centre Mèdic Teknon. Format a Hong Kong, Buenos Aires i la Charité de Berlín, és Representant Nacional de Trainees d’Espanya davant l’EACMFS i autor de publicacions científiques i del capítol de Cirurgia de Lifting del manual de referència de la SECOM CyC.