Cicatrius del lifting facial: on queden i com evolucionen
La pregunta que més es repeteix abans d’un lifting facial no és sobre el resultat, sinó sobre la cicatriu. La resposta curta: amb una tècnica ben planificada, les incisions es dissimulen en el plec natural davant l’orella, continuen darrere el lòbul i acaben al cuir cabellut, de manera que als pocs mesos són difícils de localitzar fins i tot de prop. La resposta llarga depèn de la tècnica, la pell de cada pacient i les cures del postoperatori, i és la que desenvolupo en aquest article.
On queden exactament les cicatrius?
La incisió estàndard del lifting facial i cervicofacial segueix el contorn de l’orella: comença a la zona temporal, dins del cabell o just al naixement de la patilla, baixa per davant del trago seguint el plec natural que separa l’orella de la galta, envolta el lòbul i continua darrere el pavelló auricular fins a perdre’s al cuir cabellut occipital. A la zona temporal hi ha dues variants: la incisió pretricosa, que queda just davant de la línia d’implantació del cabell, i la tricofítica, que entra lleugerament dins del cuir cabellut i permet a més avançar la patilla si el pacient té el front alt. Cap de les dues és millor de manera absoluta; l’elecció depèn de l’anatomia capil·lar de cada persona. En els homes, el tram retroauricular sol mantenir-se per davant de la línia de cabell, perquè una cicatriu sobre pell sense fol·licles darrere l’orella resulta més visible que en una dona, i desplaçar-la cap al cuir cabellut mouria la patilla de manera poc natural. Quan es tracta també el coll, s’afegeix una incisió curta sota el mentó que, llevat de cicatrització anòmala, esdevé pràcticament invisible.
Com evolucionen les cicatrius en els primers mesos?
Durant les primeres setmanes la cicatriu és vermella, una mica engruixida i es pot notar al tacte: és teixit nou, encara en fase inflamatòria, i aquest aspecte no prediu com quedarà a llarg termini. Entre el segon i el sisè mes l’envermelliment comença a cedir i la cicatriu s’aplana progressivament, un procés que s’accelera amb protecció solar estricta —el sol enfosqueix de manera permanent una cicatriu encara immadura— i amb massatge suau un cop retirats els punts, que ajuda a trencar adherències superficials. La maduració completa, amb la cicatriu ja fina, pàl·lida i estable, sol assolir-se entre els sis i els dotze mesos, un calendari similar al de la inflamació profunda de la resta del lifting que explico a l’article sobre la recuperació setmana a setmana. Abans d’aquest termini és normal notar la zona més tibant o menys sensible al tacte que la pell del voltant, cosa que gairebé sempre millora amb el temps.
Per què de vegades queden més visibles del que s’esperava?
Diversos factors influeixen en el resultat final, i convé conèixer-los amb honestedat perquè no tots depenen de la tècnica quirúrgica. El més determinant és la tensió amb què es tanca la pell: si l’estirament recau sobre la vora cutània en lloc de sobre el pla profund (el SMAS), la cicatriu rep més tracció i tendeix a eixamplar-se o a hipertrofiar-se. També hi influeixen el tipus de pell —les pells gruixudes i amb tendència a la hiperpigmentació cicatritzen pitjor que les fines—, el tabac, que redueix l’aportació de sang a les vores de la ferida, i antecedents personals de cicatrius queloides o hipertròfiques en altres zones del cos, que convé comentar a la consulta abans d’operar. Finalment, també importa la direcció en què es dissenya la incisió: una cicatriu que creua perpendicular a les línies naturals de tensió de la pell tendeix a eixamplar-se més que una que les segueix, raó per la qual el traçat es planifica de manera individualitzada per a cada pacient i no amb una plantilla fixa.
Un mini lifting deixa menys cicatriu que un lifting complet?
Un mini lifting, o lifting de baix pes centrat en el terç inferior de la cara i el coll, utilitza una incisió més curta que no sempre arriba fins al cuir cabellut occipital, cosa que en teoria deixa menys cicatriu visible. Però la longitud de la incisió no és el factor que més determina si una cicatriu es nota: ho és la tensió de tancament, i aquesta depèn de quant teixit cal reposicionar. Un mini lifting tracta menys extensió de pell i de pla profund, de manera que sol tancar amb menys tensió, però també corregeix menys flaccidesa i el seu resultat dura menys temps. Triar una tècnica o una altra només per la cicatriu, sense tenir en compte el grau de flaccidesa real, és un error freqüent: una persona amb laxitud avançada al coll que s’opera amb una tècnica limitada per "evitar cicatriu" sol acabar amb una cicatriu igual de curta, però amb un resultat que no respon al que necessitava corregir.
Què es pot fer si una cicatriu no evoluciona bé?
La majoria de cicatrius que es veuen engruixides als dos o tres mesos continuen madurant per si soles i no requereixen cap intervenció. Quan una cicatriu es manté elevada, vermella o sensible més enllà d’aquest termini, les opcions inclouen làmines o gels de silicona, infiltracions de corticoide per a les hipertròfiques, i en casos concrets teràpia amb làser vascular per accelerar la resolució de l’envermelliment. La revisió quirúrgica de la cicatriu —extirpar-la i tornar-la a tancar, gairebé sempre amb anestèsia local— es reserva per a un nombre reduït de casos en què, passat l’any, continua sent visible o ampla, i només té sentit si es corregeix també la causa que la va fer evolucionar malament, no només l’aspecte.
Cap cicatriu desapareix del tot, i qualsevol cirurgià que prometi el contrari no és honest. L’objectiu realista d’un lifting ben planificat és que la cicatriu quedi oculta en els plecs naturals de l’orella i el cuir cabellut, i que a partir de l’any sigui pràcticament imperceptible fins i tot per a qui la busca.
Especialitat relacionada: Lifting Facial i Rejoveniment
Article relacionat: Recuperació d’un lifting facial: què esperar setmana a setmana
Sobre l’autor
El Dr. Pablo Vaquero és cirurgià adjunt de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (Barcelona) i cirurgià a l’Institut Maxil·lofacial del Centre Mèdic Teknon. Format a Hong Kong, Buenos Aires i la Charité de Berlín, és Representant Nacional de Trainees d’Espanya davant l’EACMFS i autor de publicacions científiques i del capítol de Cirurgia de Lifting del manual de referència de la SECOM CyC.