Què no fer després d’una blefaroplàstia
Després d’una blefaroplàstia, el que més condiciona el resultat no és el que es fa, sinó el que s’evita durant les dues o tres primeres setmanes: no fer esforç físic ni ajupir-se amb el cap per sota del cor, no fregar-se ni pressionar les parpelles, no dormir completament pla ni de bocaterrosa, no fer servir lentilles ni maquillatge sobre les incisions fins que hagin tancat, no prendre antiinflamatoris ni suplements que augmentin el sagnat sense consultar-ho, i no exposar les cicatrius al sol sense protecció. Darrere de cadascuna d’aquestes indicacions hi ha un motiu concret —gairebé sempre el risc de sagnat o el d’una cicatriu pitjor—, i segons la meva experiència explicar-los ajuda molt més a complir-les que lliurar una llista tancada. Això és el que indico als meus pacients i per què.
Per què cal evitar l’esforç físic i ajupir-se?
La parpella és un teixit molt fi i molt vascularitzat, i els primers dies els vasos segellats durant la cirurgia encara són fràgils. Qualsevol maniobra que augmenti bruscament la pressió venosa al cap —aixecar pes, ajupir-se amb el cap per sota del cor, fer força en defecar, tossir de manera repetida o entrenar amb intensitat— pot reobrir un d’aquests vasos. En la majoria dels casos això es tradueix només en més hematoma i més inflamació, i per tant en una recuperació més lenta. Però existeix una complicació poc freqüent que és la veritable raó per la qual hi insisteixo tant: l’hematoma retrobulbar, un sagnat per darrere del globus ocular que pot comprometre el nervi òptic i que constitueix una urgència real. És poc freqüent, però és en part evitable, i per això no negocio aquesta restricció. A la pràctica: res de gimnàs ni esport durant unes dues o tres setmanes, amb reincorporació progressiva i més tardana en el cas de peses o esports de contacte; no carregar bosses de la compra ni agafar nens en braços; ajupir-se doblegant els genolls i no la cintura; i cuidar la hidratació i la fibra aquests primers dies precisament per no haver de fer força al bany. Dormir amb la capçalera elevada i evitar la posició de bocaterrosa respon a la mateixa lògica: afavorir el drenatge i no recolzar les parpelles contra el coixí.
Puc tocar-me els ulls, fer servir lentilles o maquillar-me?
Fregar-se és l’impuls més difícil de controlar, perquè les parpelles piquen mentre cicatritzen. Convé resistir-s’hi: la tracció sobre una sutura recent pot eixamplar la cicatriu i, a la parpella inferior, afavorir una retracció de la vora palpebral, que és precisament la seqüela més incòmoda de corregir després. Tampoc no s’han d’arrencar les crostes; cauen soles. Les lentilles es reprenen quan la inflamació ha cedit i el cirurgià ho confirma —habitualment al voltant de dues setmanes—, no tant per la lent en si com per la maniobra de col·locar-la, que implica traccionar la parpella. Amb el maquillatge passa una cosa semblant: el problema no és tant aplicar-lo com desmaquillar-se, que obliga a fregar; per això no l’indico sobre les incisions fins que estan completament tancades. I hi ha un error freqüent en sentit contrari: molts pacients noten sequedat ocular transitòria, o no tanquen del tot l’ull en dormir durant els primers dies, i deixen de fer servir les llàgrimes artificials o la pomada lubricant tan bon punt la molèstia millora. Això no convé: la lubricació es manté el temps que s’hagi indicat, encara que l’ull ja no es noti sec, perquè protegeix la còrnia justament mentre el tancament palpebral encara no és complet.
Quina medicació, suplements i hàbits cal evitar?
Els antiinflamatoris del tipus ibuprofèn i l’àcid acetilsalicílic augmenten el risc de sagnat, i és habitual que un pacient els prengui per iniciativa pròpia per a la inflamació sense pensar que són justament el que convé evitar; llevat d’indicació diferent, l’analgèsic d’elecció en aquest període sol ser el paracetamol. Hi ha a més un grup de suplements que gairebé ningú no esmenta espontàniament perquè no els considera medicació, i que sí que poden afavorir el sagnat: omega-3 en oli de peix, ginkgo biloba, all en dosis altes, vitamina E o ginseng. Els pregunto abans de la cirurgia per aquest motiu, i no s’han de reintroduir sense comentar-ho. Cas a part són els anticoagulants o antiagregants prescrits per un altre metge: mai no se suspenen ni es reprenen pel seu compte, sinó de manera coordinada entre el cirurgià i qui els va indicar. Pel que fa als hàbits, el tabac empitjora l’oxigenació dels teixits i la cicatrització, i l’alcohol produeix vasodilatació i retenció de líquids, de manera que augmenta la inflamació dels primers dies. Tampoc no recomano sauna, banys de vapor, aigua molt calenta, piscina ni mar les primeres setmanes: la calor incrementa la inflamació i l’aigua no controlada suposa un risc d’infecció mentre les incisions no estan tancades.
Què no s’ha de fer amb les cicatrius ni amb el sol?
La incisió de la parpella superior s’amaga al plec natural i sol quedar difícil de veure; la de la inferior, quan es fa per via externa, se situa just per sota de les pestanyes. Però durant les primeres setmanes totes dues poden estar rosades i una mica engruixides, i aquesta és justament la finestra en què els errors es noten. El principal és el sol: la radiació ultraviolada sobre una cicatriu immadura pot deixar una hiperpigmentació que després costa molt de revertir, i la pell de la parpella és de les més fines del cos. Ulleres de sol amples i, un cop la ferida ha epitelitzat i amb el vistiplau del cirurgià, fotoprotecció adequada per a aquesta zona. Tampoc no convé avançar-se amb massatges, silicones o cremes «per a cicatrius» abans que s’indiqui: sobre una ferida que encara no ha tancat són contraproduents, i el moment de començar el marca la revisió, no el calendari. I hi ha una cosa que no és una restricció però estalvia molta angoixa innecessària: no jutjar el resultat les primeres setmanes. És habitual que un ull es desinfli abans que l’altre i que l’asimetria sigui cridanera durant uns dies; això no anticipa com quedarà, perquè la forma definitiva triga mesos a assentar-se.
Quins senyals no s’ha d’esperar que passin sols?
L’altra cara de «què no fer» és «què no ignorar». L’esperable després d’una blefaroplàstia és inflamació, hematoma de color canviant, sensació d’arenilla, llagrimeig i visió una mica borrosa per la pomada; tot això millora progressivament i no requereix més que les revisions previstes. Hi ha en canvi tres situacions que no han d’esperar a la propera cita. La primera és el dolor intens i d’aparició brusca en un ull, sobretot si s’acompanya d’augment ràpid de la inflamació o de tensió a l’òrbita, de protrusió del globus ocular o de qualsevol pèrdua o disminució de visió: és la manera com es manifesta un hematoma retrobulbar i requereix atenció immediata, no observació domiciliària. La segona és una infecció: envermelliment que progressa, calor local, secreció purulenta o febre. I la tercera, la impossibilitat de tancar l’ull amb dolor cornial associat, que cal valorar per protegir la còrnia. A la consulta ho dic sempre amb les mateixes paraules: prefereixo veure un pacient que ha vingut per alguna cosa que no era res, que un que va passar la nit esperant a veure si se li passava.
Bona part del que pot tòrcer-se en una blefaroplàstia no depèn del que passa al quiròfan, sinó del que passa les dues primeres setmanes. Cap d’aquestes restriccions no és especialment exigent, però totes tenen un motiu, i prefereixo explicar-les una a una abans d’operar: amb el postoperatori ja començat es recorden bastant pitjor.
Especialitat relacionada: Blefaroplàstia
Article relacionat: Recuperació d’un lifting facial: què esperar setmana a setmana
Sobre l’autor
El Dr. Pablo Vaquero és cirurgià adjunt de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (Barcelona) i cirurgià a l’Institut Maxil·lofacial del Centre Mèdic Teknon. Format a Hong Kong, Buenos Aires i la Charité de Berlín, és Representant Nacional de Trainees d’Espanya davant l’EACMFS i autor de publicacions científiques i del capítol de Cirurgia de Lifting del manual de referència de la SECOM CyC.