Reconstrucció Facial Complexa
La reconstrucció facial complexa retorna forma i funció al rostre i al coll després d’un tumor, un traumatisme o una malformació. Cada cas s’aborda amb la tècnica reconstructiva més adequada —des de penjolls locals fins a microcirurgia amb penjolls lliures— segons l’extensió del defecte.
Quan es recomana?
- Defectes després de l’extirpació de tumors de cap i coll.
- Traumatismes facials complexos amb pèrdua de teixit.
- Seqüeles de cirurgies prèvies que requereixen reconstrucció secundària.
- Casos que necessiten un abordatge multidisciplinari amb oncologia i radioteràpia.
El meu enfocament
Adapto la tècnica reconstructiva a cada defecte, prioritzant sempre la solució més senzilla que garanteixi un bon resultat funcional i estètic. Per als casos més extensos, la meva formació en microcirurgia reconstructiva en centres com Hong Kong, Buenos Aires i la Charité de Berlín, juntament amb la meva activitat investigadora en enginyeria tissular al VHIR, em permet oferir també les tècniques més avançades quan calen.
L’escala reconstructiva: del simple al complex
En cirurgia reconstructiva es treballa amb un principi clàssic: triar la tècnica més senzilla que resolgui bé el problema, no la més espectacular. El tancament directe serveix per a defectes petits. Els empelts de pell cobreixen superfície però no aporten volum. Els penjolls locals —teixit veí que es mobilitza mantenint la seva pròpia irrigació— resolen la majoria de defectes facials de mida mitjana amb molt bon resultat de color i textura, perquè el teixit procedeix de la mateixa zona. Els penjolls regionals aporten més volum des de zones properes com el coll o el pectoral. I a l’esglaó superior hi ha els penjolls lliures microquirúrgics, en què es trasllada teixit des del peroné, l’avantbraç o la cuixa i es connecten els seus vasos als del coll amb sutura sota microscopi. Pujar esglaons sense necessitat afegeix risc sense afegir benefici.
Planificació virtual i cirurgia guiada
La reconstrucció mandibular i maxil·lar ha canviat radicalment en l’última dècada gràcies a la planificació virtual. A partir del TAC del pacient es construeix un model tridimensional, se simula la resecció del tumor i es dissenya per ordinador com s’ha de tallar i plegar l’os del peroné per reproduir la forma original de la mandíbula. D’aquest disseny es fabriquen guies de tall a mida i plaques personalitzades, que s’imprimeixen en 3D i es porten al quiròfan. El resultat és una cirurgia més precisa, més curta i amb una reconstrucció anatòmicament més fidel, cosa que a més facilita la posterior rehabilitació amb implants dentals. A Vall d’Hebron treballem habitualment amb aquesta metodologia, i una de les meves línies de recerca al VHIR explora precisament el pas següent: bastides tissulars impreses en 3D per regenerar os mandibular.
L’abordatge multidisciplinari
La reconstrucció facial complexa rarament és cosa d’un sol especialista. En el cas oncològic, el pla es decideix en un comitè de tumors on participen cirurgia maxil·lofacial, otorrinolaringologia, oncologia mèdica, oncologia radioteràpica, radiologia i anatomia patològica; allà es defineix si escau cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia o una combinació, i en quin ordre. A això s’hi sumen, segons el cas, rehabilitació, logopèdia —fonamental quan s’afecten la parla o la deglució—, nutrició i odontologia per a la rehabilitació protètica final. Treballar en un hospital universitari de referència com Vall d’Hebron significa tenir tot aquest circuit disponible i coordinat, cosa que en reconstruccions extenses condiciona el resultat tant com la mateixa tècnica quirúrgica.
Recuperació
El temps de recuperació depèn directament de l’extensió de la reconstrucció: des d’uns dies en defectes petits fins a diverses setmanes d’ingrés i seguiment estret en reconstruccions amb penjolls lliures. En tots els casos coordino el postoperatori amb l’equip d’oncologia o el servei implicat.
Preguntes freqüents
Tota reconstrucció facial complexa requereix microcirurgia?
No. Molts defectes es resolen amb penjolls locals o regionals, sense necessitat de microcirurgia. Reservo les tècniques microquirúrgiques amb penjolls lliures per als defectes més extensos, on no hi ha prou teixit a prop de la zona a reconstruir.
Qui pot necessitar una reconstrucció facial complexa?
Principalment pacients oncològics després de l’extirpació d’un tumor de cap i coll, persones amb traumatismes facials greus, i casos amb seqüeles de cirurgies prèvies que necessiten una reconstrucció secundària.
Hi ha risc de danyar el nervi facial durant la reconstrucció?
És un risc real quan la cirurgia afecta la paròtida o estructures properes al recorregut del nervi facial, per la qual cosa identificar-ne i preservar-ne les branques és una prioritat a cada intervenció. Quan el mateix tumor o traumatisme ja ha danyat el nervi, la reconstrucció es planifica tenint en compte també la seva possible reparació o reanimació posterior.