Paràlisi facial: guia per a pacients sobre causes i opcions de tractament
Rebre un diagnòstic de paràlisi facial genera moltes preguntes: per què ha passat, si es recuperarà i què es pot fer mentrestant. Aquesta guia resumeix, de forma general, les causes més habituals i el ventall d’opcions de tractament.
Causes més freqüents
La causa més habitual és la paràlisi de Bell, d’origen idiopàtic (sense causa identificable) i probablement relacionada amb una inflamació vírica del nervi facial. Altres causes inclouen traumatismes, tumors que afecten el nervi facial o el seu recorregut, i seqüeles de cirurgies a la base del crani o la glàndula paròtida.
Quan es recupera sola?
La majoria de casos de paràlisi de Bell milloren de forma espontània en unes setmanes o mesos amb tractament mèdic (corticoides, protecció ocular). El pronòstic depèn del grau inicial d’afectació i de la rapidesa amb què s’iniciï el tractament després de l’aparició dels símptomes.
Quan plantejar cirurgia
Es valora un tractament quirúrgic quan, passat un marge de temps raonable, no hi ha signes de recuperació, quan la causa de la paràlisi ho justifica des de l’inici (per exemple, una secció del nervi), o quan queden seqüeles que afecten la funció —com el tancament de l’ull— o la simetria del rostre.
Com es mesura el grau d’afectació
Per objectivar la gravetat i el progrés del tractament s’utilitzen escales de valoració validades. L’escala de House-Brackmann classifica la paràlisi en sis graus, des de la funció normal fins a la paràlisi total, en funció de la simetria en repòs i del moviment al front, els ulls i la boca. L’escala de Sunnybrook és més detallada: puntua de 0 a 100 combinant la simetria en repòs, l’amplitud del moviment voluntari en cinc expressions i el grau de sincinèsia (moviments involuntaris associats). Utilitzar la mateixa escala de forma consistent a cada visita permet comparar l’evolució d’un pacient de forma objectiva, més enllà de la impressió visual.
El paper de la toxina botulínica
A més de la cirurgia, la toxina botulínica tipus A té un paper ben establert en el maneig de la paràlisi facial. Aplicada en dosis baixes sobre els músculs hiperactius del costat sa, o sobre músculs amb sincinèsia al costat afectat, ajuda a reduir la hipercontracció i a millorar la simetria tant en repòs com durant el somriure. En ser un efecte reversible i temporal (3-6 mesos), també serveix com a eina prèvia a la cirurgia: permet al pacient experimentar una aproximació al resultat d’una futura reanimació quirúrgica abans de decidir si fer aquest pas.
L’abordatge de la paràlisi facial s’adapta a cada cas, combinant quan cal tècniques estàtiques i dinàmiques de reanimació.
Especialitat relacionada: Paràlisi Facial
Referències
- 1.House JW, Brackmann DE. Facial nerve grading system. Otolaryngol Head Neck Surg. 1985;93(2):146-147.
- 2.Ross BG, Fradet G, Nedzelski JM. Development of a sensitive clinical facial grading system. Otolaryngol Head Neck Surg. 1996;114(3):380-386.
- 3.Renga M, D’Emilio R, Salti G, et al. Facial Paralysis Treatment and Facial Symmetrization with Botulinum Neurotoxin: A Narrative Review with Illustrative Clinical Cases. Toxins. 2026;18(6):253.
- 4.Baumann A, Ewers R. Application of temporalis muscle and fascia transfer in facial reanimation. En: Biglioli F, editor. Facial Palsy: Techniques for Reanimation of the Paralyzed Face. Cham: Springer; 2021.
Sobre l’autor
El Dr. Pablo Vaquero és cirurgià adjunt de Cirurgia Oral i Maxil·lofacial a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (Barcelona) i cirurgià a l’Institut Maxil·lofacial del Centre Mèdic Teknon. Format a Hong Kong, Buenos Aires i la Charité de Berlín, és Representant Nacional de Trainees d’Espanya davant l’EACMFS i autor de publicacions científiques i del capítol de Cirurgia de Lifting del manual de referència de la SECOM CyC.